És el fruit de l'arbre del llimoner que pertany de la família de les Rutàcies. És de forma allargada i ovalada i pot medir de 30 a 5 mm. El fruit té una escorça forta i puntejada de vegades de color groc brillant i altres verd pàl·lid. La polpa, de color groc clar, és sucosa i molt àcida i està dividida en 8 o 10 grills que contenen les llavors.
Amb la llimona es preparen sucs i begudes refrescants, melmelades i confitures; substitueix al vinagre a les amanides i s'utilitza com a condiment en els peixos. És molt bo per macerar aliments.
Perquè no s'oxidin altres fruites o hortalisses per l'acció de l'aire un cop tallades, s'han de fregar amb mitja llimona.
Té una altra sèrie de curioses aplicacions diferents a les alimentàries, com per exemple: el suc de llimona pot ser molt útil per a la neteja d'objectes d'alumini, i en la composició de la barreja per netejar els estris de coure.
El suc de llimona també ha estat utilitzat com tinta invisible. Només s'ha d'escriure amb el seu suc com si s'escrivís amb tinta i després per llegir-lo només cal escalfar el full sobre una espelma.
De l'escorça groga s'extreu un oli essencial utilitzat en productes de cosmètica.
Originària de l'Índia i de Malàisia, la llima va ser introduïda a tota la Mediterrània i al nord d'Àfrica pels croats a l'Edat Mitjana i portada a Amèrica pels portuguesos.
En l'actualitat, es cultiva a tots els països tropicals i subtropicals destacant entre ells Espanya, Portugal, Itàlia i Estats Units.

VARIETATS
Eureka: ovalat, de mida mitjana i sense llavors. Dóna molt de suc.
Lisboa: elíptic, de mida mitjana i la pell més puntejada. És sucós i àcid.
Primofiori: és més arrodonit i la seva pell més prima i llisa. Molt sucós.
Verna: és el més allargat, acabant tots dos extrems en punta. Sucós i poc àcid.

PROPIETATS NUTRICIONALS
El seu component majoritari és l'aigua. Són les fruites de menys valor calòric, encara que cal tenir en compte que no es consumeixen com fruita fresca sinó només el seu suc. Destaca el seu contingut en vitamina C, àcid cítric i substàncies d'acció astringent. El mineral més abundant és el potassi. La vitamina C intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. L'àcid cítric, té una acció desinfectant i potencia l'acció de la vitamina C. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.